lunes, 27 de febrero de 2012

Albert Guinovart y "The artist"

"The Artist" ha sido la gran triunfadora en la noche de los Óscar 2012...
... Esta tarde me enteré que Albert Guinovart ha sido quien ha orquestado la banda sonora (fantástica y oscarizada banda sonora) de la película...
... Me he alegrado... Pues Albert Guinovart es el compositor de uno de los musicales más bonitos que he visto... "Mar i Cel"...




No estás sola.

BLANCA:No,no em vull despertar,
prefereixo sofrir quan somnio.
No,no em vull despertar,
prefereixo morir;
mata´m Saïd!
Si és que em vols ajudar,
Si és que sents pietat.
Mata´m!
Miserable!
No se´n pot fer malbé.
Jo sóc carn de mercat,
sóc esclava!

SAÏD:
No ets esvclava de res
ni ningú et comprarà.
Seràs lliure.

BLANCA:
Què vols dir-me, Saïd?

SAÏD:
Això no ho sap ningú, és un secret.
No estem anat a l´Alguer,
sinó a l´illa de Djerba.
Allí hi ha espanyols
i serà lliure.

Sempre he pensat que al món hi ha gent
que no mereixen cap ultratge;
m´has demostrat que ets diferent
i et salvarè de l´esclavatge.

M´he desviat del meu camí.

BLANCA:
Tu m´has donat un nou destí.

SAÏD:
Ho arrisque tot per fer-tr lliure.

BLANCA:
Torno a tenir motius per viure.

SAÏD:
Però no ho faries tu per mi?

BLANCA:
Saïd, et juro jo que si

SAÏD:
No hem curaries les ferides?

BLANCA:
Jo et dononaria fins la vida.
Però tinc pares, germans,
una fe..

SAÏD:
Deixa estar, no tens res,
estàs sola. Etàs sola.

Estàs sola en el món,
no tens res ni tens ningú,
Com ningú, com tothom.

Estàs sola, i ets tu
contra el món.

BLANCA I SAÏD:
Estic sola en el món,
Estas sola en el món,
no tinc res ni ningú
no tens ningú
com ningú, com tothom.
com ningú, com tothom.

Estic sola i sóc jo
Estàs sola i ets tu
contra el món
contra el món.
SAÏD:
Mira el mar
de bellessa infinita.
En la fosca
tremola i s´agita.
Però l´aigua és torna blanca
quan veu sortir la lluna.
Però l´aigua es torna mansa
com en una llacuna;
el mar també esta sol
és fred i de cristall
però reflecteix el cel
com un mirall.

BLANCA:
Mira erl cel
de grandesa infinita.
En la fosca
sent fred i palpita.
Pèrò la lluna blanca
li va encenet estrels,
milers de focs que dansen
milers de meravelles;
el cel també està sol,
però té un amagatall
al fons del mal calmat
com un mirall.

BLANCA I SAÏD:
No estas sol al mon
No estas sola en el mon.
el teu mar ja té algú
el teu cel ja té algú,
ja té algú com tothom.
ja té algú com tothom.
No estic sola, i amb tu ´
Jo no estic sol, i amb tu
sóc el món
sóc el món.

SAÏD:
Mira el mar
que tremola al seu llit.

BLANCA:
Mira el cel
que palpita en la nit.

BLANCA I SAÏD:
Ets el mar
Ets el cel
Que és besen quan s´acosta
l´infinit.

............................................

Por qué llorar?



Blanca: Sempre he mirat a l'infinit
Sempre he buscat la ultima estrella.
Sempre he pensat sempre m'han dit,
que el mon es una meravella.
Jo que en les nits de somni ardent
amb blancs llençols i amb parets blanques
veia passar feliç la gent
amb la mirada clara i franca.

Saïd: Sempre he mirat de ser el mes fort.
Blanca: Jo sempre he vist florir la sort.
Saïd: Sempre he lliuitat per sobreviure.
Blanca: Jo al meu voltant he vist somriure.
Saïd: Sempre he volgut morir matant.
Blanca: Tota la vida he estat jugant
Saïd: Sempre m'he anat jugant la vida.
Blanca: I no m'han fet mai cap ferida.

Blanca: Perque ha plorat? perque ha plorat? com mai no havia vist plorar...
Que m'ha passat que m'ha passat?
Blanca: Perque he plorat perque he plorat per qui no havia de plorar?
Saïd: Perque he plorat perque he plorat com mai no havia vist plorar?
Blanca: Perque he plorat perque he plorat per qui no havia de plorar?

Blanca: Ara em desperto a dins d'un por
veig que en el fons tothom s'odia
I en la foscor tot es remou
com si no hi fos la llum del dia.
Per a ella la guerra es l'important
I tot es lluita i embestida
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida.

Saïd: Pero en aquest mon brutal i fosc.
Blanca: Pero enmig de l'odi i de l'horror.
Saïd: Hi ha qui no vol arrosegar-se.
Blanca: Hi ha qui no es creu aquesta farsa.
Saïd: Hi ha algu que porta un mon tan nou.
Blanca: Veig una llum al fons del pou.
Saïd: Que em fa tornar a començar a viure.

Blanca: Perque he plorat perque he plorat per qui no havia de plorar?
Saïd: Perque he plorat perque he plorat com mai no havia vist plorar?
Blanca: Perque he plorat perque he plorat per qui no havia de plorar?



Blanca: Angels Gonyalons.
Said: Carlos Gramaje.

No hay comentarios: